Dissabte serà festa si portes una flor ficada al cul

Aquelles sopes de quan érem petits i també quelcom més grans... Amb Gerard i Úrsula.

Els àpats i les ganyotes a les fosques i entre llums esquinçades. Les paraules, les joies i l'alemany altiu que es fregava els collons a la persiana de la finestra verda i groga.
Escolto sovint la suavitat dels cants de les gavines encara no embogides.
Brevetat en la acollida i petó de pet. Era així i calb, amb cops de bec.

Hem envoltat cors suficients ?

...semblava que si fèiem sagnar als propis botxins de l'aürt anterior, afilats al florit bosc de la tardor espifiada, l'escalfor de vell nou de tots els pensaments (alhora que els darrers somiatruites claudicarien), accelerarien el procés d'alternar o planxar als arquers més obsessionats i porcs... A part, sens dubte, d'abaratir el perill de mort auto imposat per alguns diccionaris o cervells modèlics.
Hem, doncs ?

probat-probant

hola
les cireres no creuen en exhaurir esponjes

fogueres...

...primavera 83, fins i tot 84 del 20, varem anar omplint uns papers grocs amb taques i lletres negres (i quelcom vermell), fornicant amb focs i fogueres, concretament 5-6, (si això es pot dir concretar, perquè de fet: Res era i és concret)...
...dins del pas d'aquest temps brut que s'ha emportat quelcom, però en essència resta un caliu o emblema sublim, passem fulls i pulsem tecles per tornar a angoixar lletres, paraules, signes i traços...
esquitxem, sanem, somiem, aürtem...?

...