aürt

ofec

2009-11-07T23:31:00.002+01:00

palangana a l'interior del clot clos
entre munts de sorra
fang
la nàusea
extrema unió amb l'ésser cast i calp
suat
i nu
l'ànec al coll
un tub d'acer al nas
orella rasa
ofec ras
of
o
.

sol

2008-04-28T21:04:00.001+02:00

a la vora del sol hi ha un altre sol
un sol
una breu estada a la vora de la carpeta oberta plena de sal
o de una espiral
com sol
o sal
...

tc

gana

2008-01-11T20:16:00.000+01:00

hi han dracs que mengen mosquits cada dia
si
i ningú riu
no

veus

2007-12-01T19:11:00.000+01:00

acarona una veu i beus del pou de l'aigua folla, del pou de l'infinit...
s'acosta volant una capsa amb veus del bosc proper, d'aire verd fosc
i s'escolta una veu-paraula del dibuix de llapis blau suau, com pòsit d'un refrec, d'un esglai
i es feble,
tot.

venda...

2007-09-28T20:26:00.000+02:00

Nap
anell
gris fort
l'ànec s'esborra de la llista
la llista
la sorra
somriu
i visc de l'escalador de muntanya, brut o perdut, però atent amb la sincronia del gest que no s'esborra d'un cel, encara, de tota imaginació sempre present. Cruel alhora.

tc

modificació 1

2007-08-21T20:18:00.000+02:00

avui, a la tarda, tard,
disposat a menjar una poma groga he vist un calamar que reia com embogit, i ell menjava pernil.

tc

Space

2007-07-24T20:11:00.000+02:00

bufa,
gosar a no gosar
esquinçant una tela de raons
on el blau invoqui a un nou llampec de glassons
on un London sigui possible
i
no ratllo la ment
ni la saliva.

tc

Tornar

2007-07-23T20:19:00.000+02:00

«lo escrito nos devuelve
lo incesante»

De El corazón del limo

Eldígoras

2007-07-21T13:35:00.000+02:00

Aquest poema escrit en un mocador
romandrà en l’aigua i el detergent
de la bugaderia
i mutarà
més enllà de la xarxa de clavegueres
d’aquesta fosca ciutat nostra
que ens empeny a estimar
per no saber-nos sols.

Parlarà dels meus plors
i de l’olor de la incertesa,
de la taca de bitter
que, mirant-te, vaig abocar,
llàgrimes vermelles
sobre aquell marbre escalfat per l’estiu
sobre aquelles pedres d’aquell pati
que compartírem en secret.
No sé res de microbiologia,
però m’alegra creure
que el microplàncton absorbirà
aquestes restes de tinta tan sentida
i que la cadena tròfica les farà seves
en el cicle perpetu.
M’alegra creure que potser, i només potser,
te les farà arribar
durant aquella existència tan volguda i enyorada
pels esperits rebels que som.

Aiguader,
poema XXVIII del 2002

ets tú?

2007-07-17T20:57:00.000+02:00

pots fer quelcom per trobar el bitllet de tornada a Arcadia o Ítaca o al país dels conills, ja no sé on...

mars de pols

2007-07-15T20:44:00.000+02:00

o la pols o el regust de sàlvia
enmig d'arbres escapçats per la por
la sang de verds cremats
la sang
la nuesa
de vells neguits
velles proses de grans homes
homenots de sal
també
i el viatge turc.

tc.

Prefabricant

2007-04-06T23:48:00.000+02:00

No és normal que a curt terme la boira dibuixi a l'aire ganyotes als conills més desesperats del bosc. Tampoc ho serà quan les oliveres vessin sang enlloc de l'oli de sempre, de l'oli suat per la mare terra.
No sabrem mai si era millor esclafar les ganyotes, les oliveres i les narius alhora que prefabricavem aplaudiments.

Dissabte serà festa si portes una flor ficada al cul

2006-11-28T20:13:00.000+01:00

Aquelles sopes de quan érem petits i també quelcom més grans... Amb Gerard i Úrsula.

Els àpats i les ganyotes a les fosques i entre llums esquinçades. Les paraules, les joies i l'alemany altiu que es fregava els collons a la persiana de la finestra verda i groga.
Escolto sovint la suavitat dels cants de les gavines encara no embogides.
Brevetat en la acollida i petó de pet. Era així i calb, amb cops de bec.

Hem envoltat cors suficients ?

2006-10-14T20:49:00.000+02:00

...semblava que si fèiem sagnar als propis botxins de l'aürt anterior, afilats al florit bosc de la tardor espifiada, l'escalfor de vell nou de tots els pensaments (alhora que els darrers somiatruites claudicarien), accelerarien el procés d'alternar o planxar als arquers més obsessionats i porcs... A part, sens dubte, d'abaratir el perill de mort auto imposat per alguns diccionaris o cervells modèlics.
Hem, doncs ?

probat-probant

2006-10-11T00:15:00.000+02:00

hola
les cireres no creuen en exhaurir esponjes

fogueres...

2006-10-08T14:01:00.000+02:00

...primavera 83, fins i tot 84 del 20, varem anar omplint uns papers grocs amb taques i lletres negres (i quelcom vermell), fornicant amb focs i fogueres, concretament 5-6, (si això es pot dir concretar, perquè de fet: Res era i és concret)...
...dins del pas d'aquest temps brut que s'ha emportat quelcom, però en essència resta un caliu o emblema sublim, passem fulls i pulsem tecles per tornar a angoixar lletres, paraules, signes i traços...
esquitxem, sanem, somiem, aürtem...?

...